Quan una càmera de visió artificial no veu el que hauria de veure, la primera sospitosa sol ser la lent. Aquesta primera peça de la sèrie posa les bases: què fa la lent i com es relacionen els paràmetres que la determinen.
Cinc paràmetres que van junts
La lent no es tria aïlladament: la peça a inspeccionar, el camp de visió necessari, la distància de treball disponible, la mida del sensor i la focal formen una cadena on cada valor condiciona els altres. Si el camp de visió és gran, la focal acostuma a ser curta; si la distància de treball és llarga, cal més focal.
Focal i camp de visió
La infografia compara una focal curta, una de mitjana i una de llarga a la mateixa distància de treball: menys mil·límetres volen dir més camp de visió i menys detall; més mil·límetres, un camp més estret amb més detall sobre una zona petita.
El càlcul orientatiu
Amb l'amplada del sensor, el camp de visió desitjat i la distància de treball es pot estimar la focal amb una regla de tres simple. L'exemple de la peça: sensor de 8,8 mm, camp de 220 mm i distància de 400 mm donen una focal orientativa de 16 mm. El valor final, però, sempre s'ha de validar amb una mostra real.
Errors habituals
Escollir la focal per intuïció, oblidar la mida real del sensor, no reservar espai per a la il·luminació o voler veure massa camp i massa detall alhora són els errors que la peça recull per estalviar-los al taller.