Una instal·lació tèrmica ben triada pot ser una mala instal·lació si falla la seguretat, el disseny o la documentació. Aquesta segona peça de la notegrafia «Instal·lacions de gas i biomassa» se centra en allò que separa una instal·lació correcta d'un problema latent: seguretat, criteris de disseny, normativa i posada en servei.
Seguretat en instal·lacions de gas
Els fronts a vigilar són la ventilació i l'aportació d'aire de combustió, l'estanquitat amb detecció de fuites i claus de tall, l'evacuació de productes de combustió, i les distàncies de seguretat en sales tècniques accessibles. Els riscos principals que tot això prevé: fuita, mala combustió, monòxid de carboni i sobrepressió.
Seguretat en instal·lacions de biomassa
La biomassa desplaça el risc cap al combustible sòlid: risc d'incendi, retorn de flama i sobreescalfament; protecció del magatzem i del sistema d'alimentació; control de pols amb ventilació i prevenció d'atmosferes perilloses; gestió segura de cendres i punts calents; i xemeneia amb bon tiratge i neteja de fums.
Criteris de disseny
Un bon projecte comença pel càlcul de demanda tèrmica i simultaneïtat, segueix amb la potència nominal, la modulació i el rendiment útil, fixa temperatures d'impulsió i retorn, resol la hidràulica (bombes, col·lectors, dipòsit d'inèrcia, circuits barrejats) i acaba en l'emplaçament: soroll, espai de manteniment i logística del combustible.
Normativa i documentació
Les referències normatives principals són el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE), el reglament de distribució i utilització de combustibles gasosos, la normativa de prevenció d'incendis en establiments i edificis, les instruccions del fabricant dels equips i els requisits autonòmics o municipals d'aplicació.
La documentació habitual d'una instal·lació ben lliurada inclou la memòria o projecte tècnic, l'esquema hidràulic, l'esquema de combustió i evacuació, el manual d'ús i manteniment, i els certificats i el registre de la instal·lació.
Posada en servei i verificacions inicials
Abans de donar una instal·lació per bona cal fer proves d'estanquitat del gas, ajust de combustió amb anàlisi de fums, verificació de tiratge, sondes i proteccions, prova funcional de circuits, bombes, vàlvules i control, i formació bàsica a l'usuari amb lliurament de tota la documentació.
Inspeccions periòdiques
Tots els elements crítics s'han de revisar periòdicament: combustió i rendiment, estanquitat i fuites, dispositius de seguretat, emissió de fums, estat de canonades, sistema d'alimentació i control i regulació. Com a freqüència orientativa: en gas, revisió bàsica anual recomanada i revisió completa cada dos anys; en biomassa, revisió bàsica cada 4–6 mesos en temporada d'ús i revisió completa anual abans d'iniciar la temporada.
Punts crítics
Sis punts concentren la majoria d'incidències: la ventilació (aportació suficient d'aire de combustió), l'evacuació (conductes estancs, aïllats i amb tiratge adequat), la qualitat del combustible (complir les especificacions del fabricant), la humitat (controlar-la per garantir eficiència i seguretat), l'accés al manteniment (espais lliures, il·luminació i accessibilitat) i el registre documental (conservar i actualitzar tota la documentació i revisions).
Aquesta notegrafia és contingut patrocinat per Instal Jet Torelló, instal·ladors d'Osona amb fitxa verificada al directori de Notegrafia. Completa la sèrie amb la peça 1/3 (tipologies, components i selecció) i la 3/3 (operació, manteniment i eficiència); la infografia completa es pot descarregar en PDF.