Triar entre una instal·lació de gas i una de biomassa és una de les decisions tèrmiques més habituals en habitatges, edificis i petites indústries del nostre territori. Aquesta primera peça de la notegrafia «Instal·lacions de gas i biomassa» posa les bases: què hi ha al mercat, de què es compon cada tecnologia i amb quins criteris s'ha de comparar abans de decidir.
Tipologies d'instal·lacions
Dins del gas hi trobem el gas natural canalitzat, el GLP canalitzat o amb dipòsit, les sales de calderes i els equips murals o de peu. En biomassa, les opcions més esteses són el pèl·let, l'estella forestal i les briquetes. Totes dues famílies cobreixen les mateixes aplicacions: calefacció, aigua calenta sanitària, processos i climatització amb suport híbrid.
Components principals de cada tecnologia
Una instal·lació de gas s'articula al voltant de l'escomesa o punt de subministrament, el comptador amb la seva regulació, les canonades amb claus de tall, la ventilació i l'evacuació de fums, i la caldera amb bombes, vasos d'expansió, intercanviadors i sistema de control.
La biomassa hi afegeix la logística del combustible sòlid: sitja o magatzem amb sistema d'extracció i alimentació per vis sens fi o aspiració, caldera amb cambra de combustió i intercanviador, dipòsit d'inèrcia, i xemeneia amb cicló o filtres i gestió de cendres.
Dades clau comparades
- Rendiment estacional: 90–97 % en gas, 80–92 % en biomassa (valors orientatius).
- Necessitat d'espai: baixa en gas; alta en biomassa per l'emmagatzematge del combustible.
- Nivell d'automatització: alt en gas; mitjà–alt en biomassa.
- Freqüència de manteniment: anual en gas; 2–4 vegades l'any en biomassa.
Són valors que poden variar segons l'equip, la qualitat del combustible, l'ús i el manteniment — per això la selecció sempre s'ha de fer sobre el cas concret.
Com funcionen
El gas segueix la cadena subministrament → regulació → combustió → intercanvi de calor → distribució → evacuació de fums. La biomassa hi incorpora dues etapes pròpies: emmagatzematge i alimentació abans de la combustió, i la gestió de cendres i fums al final. Entendre aquesta cadena ajuda a situar on es concentren el manteniment i els punts crítics de cada tecnologia.
Criteris de selecció
La tria no és ideològica, és tècnica. Els factors que decanten la balança són la potència requerida i la demanda tèrmica, el perfil de consum i els horaris d'ús, l'espai disponible per a l'equip i els auxiliars, la logística del combustible, el nivell d'automatització desitjat, el rendiment energètic i el cost global del cicle de vida, i les condicions de l'edifici o del procés.
Avantatges i limitacions
El gas ofereix resposta tèrmica molt ràpida, instal·lació compacta i flexible i alta automatització; a canvi, depèn del subministrament de combustible i té requisits estrictes de seguretat i ventilació. La biomassa aporta un combustible renovable i local, menor petjada de carboni i cost del combustible estable; a canvi, demana espai d'emmagatzematge, manteniment més freqüent i una bona gestió de cendres i de la qualitat del combustible.
Aquesta notegrafia és contingut patrocinat per Instal Jet Torelló, empresa instal·ladora d'Osona especialitzada en gas, biomassa, climatització i manteniment, amb fitxa verificada al directori industrial de Notegrafia. Les peces 2/3 (seguretat, normativa i posada en servei) i 3/3 (operació, manteniment i eficiència) completen la sèrie, amb la infografia descarregable en PDF a cada pàgina.